 Noche Loca!!!! jejeje XD
Fi d'any 2008!!!!
Bexitus a tothom!!!!
Renovar x renovar...
Estresada!!!! Muchos trabajos i muy poca paciencia!!! jejeje
 Avui es el cumple de la meva Yayi!!!Que fa 75 anys!!!
Es una de les persones que mes estimu en aquesta vida perque es com una mare per mi!!!
Fa 20 anys que vaig descobrir
una de les persones mes estimades
i que gracies a ella estic aqui
es la meva yayi
unica e irrepetible
aquella quem cumpleix tots els desitjos
i que esta alla sempre que ho necessito
No podria imaginar
una vida sense ella
sense aquella cama
que necessito per caminar
se menfonsaria el mon
si en algun moment
desapareixes de la meva vida
i perdures en el record
del dia a dia
Bueno doncs aixo... que no vull que marxi mai de la meva vida!!! perque sino no podria continuar caminant i mirant endevant!!!
Petonets!!!!
La fotu borrosa i lletja xo es lunica que tenia al portatil!!!
 Abrir los ojos i mirar a tu alrededor
ver las caras de alegrias i de tristeza
de la gente que ocupa tu alrededor
i que invade tu corazon
Personas con una brillantes sonrisa
aunque tambien personas tristes
Persones que con su mirada
testan pidiendo tu ayuda...
Pero que hacemos?
Stamos desorientados i no sabemos como actuar
Impotencia de no saber que decir ni que hacer
Un simple abrazo, un beso
un roze de manos o una complice mirada
es lo unico que sale de nuestro corazon
Gestos que se agradecen
momentos que no se olvidan
Simbolos que perduran en el olvido
I deseos de que esa triste persona
vuelva a sonreir
a ser la misma persona de antes
i vuelva a tener ilusion por la vida
Petonets a tothom!!! (K)
 Dia rere dia ens anem donant conta de moltes coses que ens fan fer pensar (i molt) de la nostra vida i la experiencia que portem fins ara.
Diem que la nostra vida es com un tablo d’escacs perque mica en mica anem avançant fitxes, decidint quin cami agafar i aquest cami es pot convertir en un camí blanc, ple de roses o pel contrari en un camí negre ple d’espines. Qui ens diu quin camí hem d’escollir? Ningú… son nosaltres mateixos els que em de decidir cada dia en les nostres decisions i actuacions. Un cop em adelantat fitxa ens es impossible tirar enrere i poder modificar tot allo que en el seu moment vem fer malament. Que facil seria poderho fer, oi? Doncs no.. la vida no es tan facil i sempre hi ha moments on la persona ha de patir.
No només això, sino que els moments viscuts els podem dividir en dies blancs i dies negres. Dies blancs on et creus que la vida et somriu, on tot et surt com t’esperaves i on creus que tot es perfecte i ets feliz. Una felicitat que t’invadeix en tot moment amb un somriure a la cara i uns ulls que brillen sense parar. Moments plens d’alegria envoltats de persones meravelloses, bons resultats, demostracions que et fan creixer com a persona.
Pero, arriba un moment on aquest dia blanc es converteix en negre. Dies negres on es millor no sortir de casa, sense fer res simplement pensant en tot allo que la vida t’ha donat. Te n’adones de la veritatable realitat en la que estas vivint: injusticies, egocentrismes, punyelades, desanims i tot allò que tots em sentit alguna vegada. En aquest moment t’agradaria ser forta, sortir al carrer amb un somriure d’orella a orella i fer veure que no ha passat res. Però molts cops, encara que no ho sembli, costa. Costa fer front a tot allo que esta passant per davant teu i que no t’agrada. I que ets incapaç de ferli front i afrontarti perque et sents debil davant de tot.
La qüestió és... quina es la veritable realitat? La realitat pintada de blanca o la realitat pintada de negre?. Com sabem quina es la correcta o la que realment estem vivint?
 Bueno cabe decir que Razz no stubo tan mal como jo pensava!!!
Cualitativamente muuuuuu positivo!!!! jijiji =)
Hubo algunos percances... perdimos a Marta i Carlos (obvio XD) i a Patry que nos giramos i ya no stava!!!!
Demostraciones varias de la palabra... AMISTAD!!!
Bexitus a tothom!!!! (K)
Mañana vuelta a la uni :(
|