Bye bye festa major. Ha estat un plaer. camarerooooo!

Dona gust sortir a la terrassa de casa cap al tard i trobar-se això.

Agafeu lloc per demà nit. Ens esperen hores i hores de partits.

Querida amiga...

Paraules que tenen por de sortir. Paraules que no saben moldejar aquests llavis perquè pronunciïn el que el meu cap pensa: decepció i tristesa. Un mar de llàgrimes que no gosen sortir perquè no goso enfrontar-me a aquesta bola boja que es fa anomenar món. Immenses ganes d’escapar. Escapar de tot. De tothom. Com un gos que es mossega la cua, intento enfronta-me al món que m’envolta amb un desig boig d’ecapar-hi. Contradiccions. Dies estranys, maleducats. Un granet de sorra en un desert immens porta escrit el meu nom. Potser és que em sento així. Potser? Tan és. Demà serà un altre dia.