basta que mandes flores para que me enamores


ha vuelto, el equipo ha vuelto.

i la meva alegria ha augmentat,
i les rises d'ahir foren les dels bells i ja vells temps.

i m'encanta.

perquè estudiar així, mola.
mola quan estudies amb italia i el seu diritto di laboro, o dinant amb la mateixa mentre "lees la cartilla" a la mitat dels erasmus, sempre amb gràcia, o amb la patria, tant catalana com espanyola, enmig de la bibioteca del Pompidou i surts i et menges una crêpe mentre camines per davant de l'Hotel de ville.
mola quan et truquen a les deu de la nit d'un diumenge, que tu estàs de ressopó feliçment i et lien per acabar en un bar al costat del Pompidou prenent una cervesa amb una companyia variada si més no, i comentant i rient de tot i amb tothom.
i tornes amb metro, conversant com en els vells temps i t'adones, acompanyada d'elles, que han tornat.

estar d'exàmens així, mola.

La teva mirada em fa mal
tinc el cor ple de tants que són com tu
no m'importa el que pensis
jo no vull tornar
m'està bé ser així
jo no puc canviar


passen dies entre apunts, escultures de mans, cordobesas traductores, camarades de Tremp, berenars de galetes i muffins, passejades per saint denis, de pasta i cus-cus, de coordinació femenina, de "ju corre, corre ju!" i d'esmorzars de brioche avec nutella

però també entre actituds que no s'entenen, reaccions que no s'esperen, sensacions extranyes i oblidades, punts i punts sobre els partits polítics, madrilenyes estressades, d'italianes que estressen, de roma sense somriure, de dibuixos mal valorats, de llengua francesa que ataca, de burocràcia de nou, de manca de converses i de despedides; charles part.

au revoir.



ei, però demà serà un nou dia.
i a males, farem una visita a italia amb la caro, a vore si ens arrenquem un somriure mutuo.


ei, y sinó siempre me quedará david diciéndome lo mucho que me quiere y lo guapa que voy y lo divina, maja, encanto y cielo que soy.
o creerle cuando me dice que me va a echar de menos.
o intentar ignorarlo cuando junto con Maria crean el proyecto de "vamos a hacer que elsa tenga mala conciencia y le vamos a restregar todo lo que se va a perder para que no se vaya"


gracias.






[reventada.]

Underneath Your Clothes
There's an endless story




estupendes 24 hores d'ambient italià, de visita turística per recordar lo meravellosament preciós que es París, de noves amistats, de reflexions sobre el personal erasmus i la vida en gral, d'esmorzars de brawnie i nutella, de remembers adolescents, de discusió catalano-espanyola, d'una decepció un cop més; però sobretot el que fa estupendes les hores és la companyia que es va superant dia a dia.

grande equipo deif, mari i elsa dedicant poemes a la torre eiffel
grande bella italia come sempre.




i el david torna a tenir música !!! i estem molt emocionats !!! i el Toni1 ens farà fora de l'habitació com no deixem de cantar shakira !!! xD
i torno a tenir pen !!! i es diu "no robar" xD cosa que si més no el Toni Puà ha pensat que era tirant a surrealista...




Foto: una com ja tantes: Deif - Elsa - Mary en la ja tant vista (que chic-pro-superguai queda això) Tour Eiffel.

---

Vuelta a las andadas.
Ni 48h a París i tot ja torna a estar al seu lloc:
Els lladres a Saint Denis, el David i la Tere cmo gat i gos, la Carol treballant, els Tonis junts, la Julianne apareixent a quarts d'onze per explicar les 1000 peripècies que li han passat, Daniela igual d'encantadora i polie que d'habitude, Claudia cantant en castellà, Marco interessat per la política itradicions de l'Espanya, l'altre Carol, gallega, tant simpàtica i acollidora com sempre, i això sense comptar encara el Equipo Lecce + Vale, el Equipo Fondo Norte Resi i mi queridíssima Helena.
Però estic segura que les primeres segueixen igual de boges i la última amb aquella alegria encomenadíssima i el seu desparpajo andalú !

I jo... doncs jo també em trobo al meu lloc; dalt del metro ! xD. En serio, això indica que res ha canviat, perquè el metro és casi com el meu habitat natural; em sequeixo partint amb Italia, intentant posar pau a Huesca, explicant les coses amb comptagotes, sopant a casa el David i intenant posar-me d'acord amb la Tere, entrant i sortint 200 vegades de la meva habitació i tenint present, sobretot, que això s'acaba i que hauria hagut de fer cas a la Tere.

Champs Elysées - Clemenceau. 20:48.

---

I després d'això, soparet chez Elena et Daniela amb els components ja a París de la Bella Italia, llegint tesis docturals sobre els "Barrufets", discutint de futbol amb Simone e Marco, sopant el diviníssim arròs de la Carol, i mantenint converses de matrimoni amb Claudia en un llit de matrimoni amb un edredon brutal.
I és que les nits de la Bella Italia, no poden ser mai del tot normals.
I m'encanta.


I després encara, nova temporada de sopars a casa el David per pujar-nos la moral una mica mutuament mentre els Tonis ens retransmeten el futbol, i inici de la pèrdua de les tardes chez Tere mentre fem escultures de mans amb pigmentos i acabem discutint per lo de sempre i com sempre.
I sense treure conclusions.
Bueno, cadauna les seves, i ni les seves ni les meves em convencen.

Olé yo !





[si, REVIENTO]

menudo inicio de 2008.
en lengua patria, amb una entrada triomfal al Bahía, amb ressaca, amb un sopar de reencuentro i un altre d'organització, amb un dinar brutal, amb dos àpats anulats, igualment que un cafè que potser m'hauria anat bé i amb dos dies a 38 de febre.

olé yo !

i avui, vesprada màgica de reis,
demà el dia per excel.lència d'aixecar-se d'hora i motivar-se amb els regals,
i demà passat vuelta a los parises amb aquesta gent tant guapa que m'acompanya a la foto.

ja em val estar bona.






à bientôt.
ja no crec que em trobin a faltar; començo a pensar que aquesta frase perd sentit.




Foto: Tere - Marta - Deif - Carol - Elsa