pobfres us estimo,
cada dissabte amb vosaltres és genial,
són tants i tants riures...

[Nunca pensé que encontraría el camino,
Sin embargo hay veces en las que encuentro atajos,
Y otras muchas peores encontrarme una desviación y dudar,
Dime tu, si no podría tan solo pagar un taxi e ir directamente,
Sin dudas que me dejen días y días apagada,
sin atajos en los que me acabo perdiendo,
sin vosotros que nunca hacéis nada a mi favor, no pensáis en eso.]

Decidme cuál es el final, decidme quien soy

[Tengo ganas de no tener ganas
De comprarme un boleto de regreso al ayer
Y entre tanto que tengo
No encuentro razon suficiente para olvidarme de ti]

J's

[Perquè ahir vas fer anys i no t' ho vaig poder dedicar,
van ser 11 dies genials,
plens d' històries,
sobretot teves i meves,
unes nits...
Perquè amb la càmara sóc un perill...
i sense tu allà la nena s' hagues quedat sense]


T' estimo elviiiraa!!

Ja sóc aquí, tota la nit malalta, tinc l' horari de Londres encara...
si fos per mi me' n aniria a dormir a les 7,
però fan ventdelpla i tota la familia em vol veure TT
Tinc son,
no he dormit en tota la nit, estava malalta,
l' avió s' ha mogut massa com perquè una cagada com jo dormís]


Durant els 4 dies no he parat de dil-s'hi a tots els anglesos
-Que te calles, que no te entiendo!
en realitat els hi he dit a totes les màquines,
veus del metro i dels busos...