Youtube, google, ....

Tots ens hem buscat alguna vegada a Internet a veure si hi sortim i què surt de nosaltres.
Doncs aquí em teniu sortint a la coneguda pàgina patatabrava.com. Una de les pàgines que us recomano, que algun cop havia visitat i que per un dia a la vida que vaig a la festa de Bellaterra m'enganxen amb aquests trossos de dona (Mònica, Laura, Arantxa, Marta i Helena)em fan una foto i la pengen

Mònica: Gran companyia al bar, a les festes, birres a qualsevol hora i com no, ens marquem la Patum de l'any següent just després d'acabar la d'aquell any.
Laura: No diu res però sempre està a tots els meollos, com s'ho fa??????? Seguirem investigant.
Arantxa: Candidata a Miss Inefc del Grup-1. Tot simpatia i estrassada amb estadística i amb els caps de setmana autocar amunt, autocar avall.
Marta: Cal dir alguna cosa? Barcelona - Dosrius - Arbúcies - Barcelona en època d'exàmens, cerveses, converses, Di-versiones, barraques i moltes altres coses que m'estalviaré de dir.
Helena: Un raid junts, li dec un esmorzar entre altres coses, l'orella que escolta l'orella i el principi d'una gran amistat, n'estic segur.

Aquesta és part de la gent que m'envolta en el dia a dia a l'Inefc.

És molt interessant viure en aquest mini-món.

Parlem

Seda o com a un home se li pot descontrolar la vida.


- Sabeu qui és aquest? - li va preguntar després d'haver entrat al despatx sense fer-se anunciar.
- El meu fill.
- Fixeu-vos bé.
L'alcalde es va recolzà al respatller de la seva butaca de pell, mentre començava a suar.
- El meu fill Hervé, que d'aquí a dos dies tornarà a París, on l'espera una brillant carrera al nostre exèrcit, di Déu i Santa Agnès ho volen.
- Exacte. Només que Déu està ocupat en una altra part i Santa Agnès detesta els militars.

Satisfet, content i cansat, molt cansat.

Aquest seria el resum de com estic ara després del Iè Torneig Intercolles.

Després de la primera idea de bombero que podia semblar organitzar un torneig d'aquestes característiques, tot fent unes birres a la barra de Castells per Festes de Gràcia, a ara, han passat 5 mesos i alguna que altra hora de treball.

S'ha creat precedent i ja és prou important. A partir del 2008 esperem que durant molts anys aquesta idea de bombero vagi creixent i es vagi fent gran fins vés a saber on.

Voldria felicitar a tots aquells i aquelles que heu fet possible que avui al matí tot fos molt agradable i fàcil però el què m'agradaria donar realment és les gràcies. I voldria donar les gràcies a tothom.
Per començar a tota aquella gent que us heu apuntat al torneig i que heu format part d'una gran festa diferent al què estem acostumats, i sorprenentment amb un grau baixissim d'alcohol. Perquè al inscriure-us heu permés que la nostra idea es pogués realitzar i perquè, per molt bones intencions que haguéssim pogut tenir com a organització, si no haguéssiu jugat, la idea hagués quedat en paper mullat.
També voldria donar les gràcies a tota aquella gent que en més o menys mesura ha vingut a animar o simplement a passar un diumenge al matí diferent veient jugar al fill, germà, pare, mare, amic o membre de colla.
No em vull oblidar a tota la gent que quan ha calgut se li ha demanat que ens ajudés i sense cap problema ha fet el què necessitàvem en cada moment.
I finalment al Bru i a la Betty perquè aquests dos són els que van tenir la gran idea de bombero i la van engegar.

Realment moltes gràcies.
Tot un plaer treballar amb i per vosaltres en coses així.

Nit màgica. Tots els nens esperant aquesta nit per veure com aquests tres grans personatges arriben a la ciutat acompanyats pel seu inesperable patge Gregori.
I tu, que formes part de la gran cavalcada de benvinguda i de passeig estàs a punt des de primera hora de la tarda. Preparat per anar vestit per l'ocasió, preparat per uns retocs facials que faran que la cara dels menuts canviï quan et vegin.
A l'hora determinada puges a l'autobús que t'ha de dur a l'inici del llarg i festiu recorregut. I els moments d'espera es fan llargs, eterns, interminables. I la claror del dia es va fonent en una foscor on tota la llum la porten aquests màgics personatges que a mesura que van passant per la ciutat van apagant els llums perquè són ells els grans protagonistes d'aquesta nit.
Tot comença i els nens quan et veuen canvien de cara. De l'alegria dels Reis passen al poruguisme del foc, del fum, de les corredisses d'aquells personatges negres que porten el què cap nen vol, el carbó. I tu, tot seriós els preguntes si han estat bons o no; i no et contesten; i qui ho fa és la mare, o el pare, o aquell familiar o amic que l'ha portat perquè vegi el desplegament de festivitat i alegria que porten els Màgics.
Mentre camines amb el posat seriós esperant per encendre el foc busques amenaçadorament a la primera persona que tingui la mala sort de creuar-se la mirada amb tu i li senyales que tot el carbó que veu allà sobre serà per ell, i només per ell. Anirà a la seva casa, a la seva sala d'estar, a les seves sabates, al costat del cava i el pa sec que hagi deixat pels Reis i els seus camells.
I continues saltant i ballant, espantant a la senyora que sense ser conscient del què fa es posa al mig del teu pas i a qui en contes de dir-li amablement:"Senyora, pot fer el favor d'apartar-se?", fas un crit tot dient: SENYORA!!! perquè en aquell moment tu ets l'únic que ha d'estar allà fent que l'arribada d'Ells tres sigui especial i única.
I finalment s'acaba. Has aconseguit que aquelles dues hores i mitja, però sobretot els 10 minuts que tothom ha tingut per veure la cavalcada hagin estat únics, especials i irrepetibles.
Arribes a casa balda i amb pudor a pólvora i amb les úniques ganes d'anar-te'n a dormir per veure què t'han portat els Reis. Quins objectes o coses t'han portat. Perquè no valen ni els diners ni saber el què et porten. Tu només has pogut fer una carta i demanar un munt de coses. Ara, d'aquí, els Reis no t'ho porten tot. Has esta bon minyó? Millor. No ho has estat gaire? La miqueta de carbó t'ha caigut.
I el cansament et pot, i els ulls es tanquen i mentre el menut intentaria mantenir-los oberts, el ganapia sap que el què millor pot fer és tancar-los i deixar-se portar a l'endemà al matí on tot seran crits d'alegria, de sorpresa i l'inici d'un compte enrere fins l'any següent.

Que us portin moltes coses els Reis

Tercer dia de l'any i no m'ha passat res friki per tant avui us posaré la meva plantilla de hattrick.
El hattrick és un joc de futbol per inherent que requereix el seu temps però amb el què passo alguna que altra hora i puc tenbir converses frikis amb mon germà. el Rudie, l'Alti o el Serto.
He intentat fer alguna cosa més friki com és posar les fotos de tota la meva plantilla però el joc està mal fet i m'ha estat impossible guarda les imatges.

Entrenador: Jacques-André Koennemann

1.- Luis Rego
2.- Félix Loro
3.- Juan Antonio Delgado
4.- Juan Portales
5.- David Antonio Berbegal
6.- Stig-Arne Åkesson
7.- Carl-Josef Brinkhoff
8.- Diederik Arends
9.- Alejandro Ladrón
10.- Jakob Marcy
11.- Tiborc Rafael
13.- Juan Luis Tutusaus
14.- Felip Picó
17.- Daniel Kirsch
18.- Jordi Torres
19.- Juan Carlos Marzo
20.- Avshalom Horev
21.- Felipe Gomució
22.- Ricardo Porras
25.- Jan Steen
26.- Pablo Cadorra
28.- Ermegildo Monzón Mazo


Properament alguna frikada més